Anteriorment
al seu MFA, la Gemma
es va llicenciar en Filosofia, però ja abans d’acabar la carrera va sentir la
necessitat de fer coses amb les mans, d’experimentar amb la matèria per donar
forma als seus raonaments teòrics. “Submergir-te en el fet de la transformació
de la matèria té una part de distància curta i també et sustrau del que hi ha
al voltant, puix que transformar el que tens entre les mans és un fet molt
íntim” afirma.
Des
de sempre ha vist com el seu pare, joier de professió, es renta les mans dues
vegades seguides quan arriba a casa després del treball; justament aquest costum li va fer observar que la
joieria no és només allò que llueix sinó que també va lligada a la brutícia i
alguns dels seus treballs són motivats per aquesta reflexió. De nou la lluita
dels contraris d’Heràclit d’Efes.
Una
paraula o un concepte sol ser el punt de partida i utilitza el dibuix com a
eina per entrar en un espai mental diferent del que estem habituats, li serveix
per explorar els camins del seu jo, una introspecció tal com van proposar els filòsofs
grecs, “primer un s’ha de conèixer a sí mateix”.
Els seus referents han anat
canviant, llegeix poesia i assaig, Perejaume, Walter Benjamin, John Berger. Em
cita a la pintora Agnes Martin i a l’artista conceptual Angels Ribé i per
acabar em demana que no m’oblidi de la presència de la música, escolta discos
de vinil, li agraden aquests sons de veus antigues. (Text: Montserrat Lacomba, Mar de Color Rosa).