Anteriorment al seu MFA, la Gemma es va llicenciar en Filosofia, però ja abans d’acabar la carrera va sentir la necessitat de fer coses amb les mans, d’experimentar amb la matèria per donar forma als seus raonaments teòrics. “Submergir-te en el fet de la transformació de la matèria té una part de distància curta i també et sustrau del que hi ha al voltant, puix que transformar el que tens entre les mans és un fet molt íntim” afirma.

Des de sempre ha vist com el seu pare, joier de professió, es renta les mans dues vegades seguides quan arriba a casa després del treball; justament  aquest costum li va fer observar que la joieria no és només allò que llueix sinó que també va lligada a la brutícia i alguns dels seus treballs són motivats per aquesta reflexió. De nou la lluita dels contraris d’Heràclit d’Efes.

Una paraula o un concepte sol ser el punt de partida i utilitza el dibuix com a eina per entrar en un espai mental diferent del que estem habituats, li serveix per explorar els camins del seu jo, una introspecció tal com van proposar els filòsofs grecs, “primer un s’ha de conèixer a sí mateix”.

Els seus referents han anat canviant, llegeix poesia i assaig, Perejaume, Walter Benjamin, John Berger. Em cita a la pintora Agnes Martin i a l’artista conceptual Angels Ribé i per acabar em demana que no m’oblidi de la presència de la música, escolta discos de vinil, li agraden aquests sons de veus antigues. (Text: Montserrat Lacomba, Mar de Color Rosa).