CAT Joieria Contemporània                              
 
 Índex                         Info                      f 





 JUAN RIUSECH



Barcelona, 1965





Després d'uns cursos a la Llotja en Disseny Industrial vaig agafar una altra direcció professional. Les coses de la vida em van portar de nou al terreny artístic i vaig decidir de fer la formació de Joieria Contemporània a l'Escola de l'Art del Treball a Barcelona del 2004 al 2006. El meu projecte final (joies per Drag­Queen) va ser exposat al FAD amb els millors projectes finals de les diferents disciplines i escoles catalanes. Em vaig instal·lar a Lille (França) finals del 2006, guanyant el premi del millor artesà regional en 2006 (Premi SEMA).

 

He participat a diferents exposicions col·lectives o individuals, destacant :

 

­ Exposició individual, Galeria Sagio, Tokio, Japó, 2008

 

­ Exposicions col·lectives « Winks of Spain », Tokio, Japó, 2009 i 2010 i a Saragossa en 2010

 

­ Exposició individual, Galeria Alliages, Lille, França, 2013

 

­ Exposició individual, Galeria « Les Cahiers de l'Imaginaire », Dinard, França, 2011

 

­ Diferents exposicions col·lectives a França (SEMA, 2007 – PPGM, Roubaix, 2004 i 2012 –Alliages, Lille, 2009, 2010, 2011, 2012)

 

Al 2009 vaig crear ALLIAGES, una associació no lucrativa per comunicar i exposar artistes de l'àmbit de la joieria contemporània. Actualment fem 4 exposicions per any amb artistes de tot arreu. Per a mi, la joia és una obra d’art. A través de l’evolució de la joieria d'art, estem sent testimonis d'una voluntat d'anar més enllà dels límit tradicionals de la joieria. De l'escultura a l'ornament, de les joies a l'obra d'art, la peça de joieria s’a- llibera de totes les limitacions materials. En aquestes condicions, la joia­escultura esdevé un objecte d'art independent i atemporal. Sovint anomenada l'escultura mòbil, s'allibera del seu paper tradicional, que apareix com una obra d'art el cos és la base. El meu taller el presento més com un laboratori on experimento amb materials diferents cada vegada que començo un projete interessant. En principi el meu treball part en totes direccions, fent semblant que no hi ha res d'igual, però si mirem bé, sempre hi ha un fil conductor que uneix cada etapa del meu treball.