CAT Joieria Contemporània                          
 
 Índex                          Info                          f 




 JUDY MCCAIG




Llicenciada i Màster en Belles Arts pel Royal College of Art, Londres. Ha cursat estudis de gravat i impressió a Chelsea School of Art, Londres. Ha impartit classes a les escoles d'art de Glasgow i Edimburg i també a l'Escola Massana. Ha participat en simposis a República Txeca, Estats Units, Polònia i Portugal. El seu treball ha estat exposat en Crafts Council Collection, Londres; National Museums of Scotland, Edimburg; British Museum, London; Vydalo Museum, Ceskeho coratge, Turnov, Czech Republic i Elizabeth Moinard Private Collection, Glasgow. Des de 1980 realitza exposicions individuals i col·lectives a Europa, Estats Units, Canadà i Japó.



Judy McCaig : Un mon reconstituït

“No és cap secret que vivim entre els bocins escampats d’un mirall fet miques que abans anomenàvem realitat. Ens trobem amb el caòtic i tediós afany de donar sentit, algun tipus de sentit, a aquests petits fragments brillants.
Si entenem el coneixement estètic como la única manera possible per intentar comprendre com un tot, encara que sigui de manera efímera, aquesta enorme pila de runa, tenim que reconèixer que l’obra recent de la Judy McCaig, se li apropa molt.
Perquè el seu treball no solament ofereix una reconstrucció determinada d’un mon coherent perdut fa temps, sinó que també dona a aquell qui el contempla l’oportunitat d’omplir els buits amb la seva pròpia experiència.
No és una qüestió de bellesa o de veure les flors en mig de les escombraries. És una qüestió de necessitat, de posar en marxa un gest operatiu que és a la vegada, acció, reacció i conjunció.

No és una qüestió d’ object trouvé o de simple gestualitat imposada sobre la matèria, sino que és una aproximació al context molt més sensible, sofisticat i subtil.

En això consisteix l’obra de McCaig, en una reflexió sobre el context, sobre com influeix en les nostres emocions i en com nosaltres, a la vegada, l’alterem per acomodar-lo millor a la nostra existència erràtica i desemparada. L’acte primari per fer-la habitable.”

Enric Massip