El descobriment de la joieria es guarda en una maleta que em vaig trobar als 7 anys i a les meues mans. La joieria m’obrí el camí de l'art, la creació i les arrels, amb aquesta com a fil conductor.

Aquest descobriment em va fer estudiar Belles Arts, per així obrir la ment al món de l’art i la creació. Vaig començar a València a la Universitat de Belles Arts de Sant Carles i vaig acabar en Turquia, en la Universitat Mimar Sinan Güzel Sanatlar d’Istambul; perquè allí podia fer el treball de final de carrera a l’àmbit de la joieria, i així començar a vincular-la amb l’art.

Després va ser el moment d’endinsar les arrels. Aquestes em van fer moure a Córdoba, el bressol  de la joieria espanyola. Allí en el Consorcio Escuela de Joyería, amb el joier Manuel Gutiérrez i junt a Jesús em vaig amerar del llenguatge de la joieria, el qual em permet comunicar-me des de la creació i des de l’art.

Són joieria, art i creació les eines per materialitzar detalls, música, poesia, natura, sentiments... per mig de pedres, teixits, fusta, vidre... i metall; les quals em permeten crear un vincle molt íntim amb les persones i l’objecte, convertint-se aquestes en el reflex del seu portador i essència de les meues mans.