Es formà com a orfebre a l’«Escola Superior de Disseny i Art Llotja». Posteriorment fou distingida amb el reconeixement de Mestre Artesà ´amb diploma i insígnia per la Generalitat de Catalunya. 

Adquireix coneixements en diferents cursos sobre teoria: La joieria contemporània i la seva significació; Dinamització dels processos mentals, història de la joieria, i sobre tècniques de joieria (resines, motlles, minerals, ceres, argila de plata (P.M.C.)… 

Obre el seu propi estudi a la ciutal Comtal Actualment compagina la creació d'obra pròpia amb la divulgació de diferents materials, espicialment l'argila de plata (P.M.C.) en conferències, tallers i col·laboracions en diverses escoles de disseny, entre altres Felicidad Duce i Escola Llotja. 

La seva obra ha estat presentada en diferents exposicions col·lectives a Barcelona, Tarragona, Denver (EEUU) i Takayama (Japó). Les seves obres han estat comentades a revistes com: Artes Plásticas, Arte y Joya, Cromos, Contraste, Artesanía Catalunya, o en el llibre El Esmalte de Núria López-Ribalta i Eva Pascual i Miró (Ed. Parramón). 

............................................................................

La realització d’aquesta sèrie de peces se centra en «Còdols aplegats a la platja» perquè hi veig una gran semblança amb l’èsser humà: les pedres van agafant la seva forma amb el moviment de les ones, la relació amb l’entorn i el pas del temps. Tot això és present quan prenem una pedra en les nostres mans.

El fil d’argent teixit amb el ganxet esdevé l’embolcall protector de la pedra. Gemmes i perles donen identitat a les joies.

La tècnica de teixir el fil de plata amb el ganxet guarda una estreta relació amb les dones de la meva infantesa: el ganxet protegeix cadascuna de les pedres escollides i les agrupa conservant, però, llur identitat.

Una tècnica tradicional que he volgut combinar amb un material novedós, l’argila de plata (P.M.C.).

Em va atraure especialment la Nimfa adormida. Per això la vaig escollir. I a mesura que el treball anava avançant vaig anar-hi descobrint paral·lelismes amb dones que han estat importants en la meva vida: una innata protecció, la complicitat de gènere, el valor de la col·lectivitat i una gran generositat.

L’obra que presento en aquesta exposició vol ser un homenatge a aquelles dones que segueixen presents en mi, que són els meus referents davant la vida i a les quals sento com les «meves deesses protectores».