Des de petita que gaudia pintant, dibuixant, fent figures amb el fang i
fins i tot, es podia passar tardes senceres fent braçalets de fils o plàstics. Va
créixer en una família treballadora on el seu avi li ensenyava les meravelles
del camp i de passejar pel bosc alhora que aprenia a arreglar un interruptor o
unes sabates. "La meva mare - ens explica la Marta - tenia clar que per
fer-me feliç només m'havia de donar un paper i un llapis o deixar que jugués
amb la sorra fent pastetes. Amb només dos anys vaig fer un mural a una de les
parets de casa amb plastidecors que fins no fa massa encara conservàvem!"
Les hores que no dedicava a
l'estudi se les passava treballant al taller de fusteria del seu pare, fent
joguines i mobles de fusta. Això li va facilitar les coses quan va decidir que
volia estudiar joieria, ja tenia les mans curtides i sabia fer anar les llimes
i les serres. Amb 18 anys es va instal·lar a Barcelona per estudiar Joieria a
l'Escola Massana, on va descobrir el món dels metalls, la forja, la microfusió,
les pedres, les galeries, i tot allò que envolta l'ofici de joier.
Fascinada per les pedres i la seva
talla va decidir estudiar gemmologia per anar a aprendre Talla de Pedres a
Alemanya. Encara que al final no es va moure de Barcelona, la Marta actualment entén
l'alemany i és gemmòloga titulada per la
UB i la FEEG.
Concep la joieria com a un objecte
d'ornamentació del cos. "Una joia és allò que ens posem per tal de fer el
nostre cos més bonic. Com qui es fa un tatuatge, es canvia el pentinat o es fa
un piercing, jo em canvio les joies cada dia segons el meu estat d'ànim. M'agrada portar joies com també
gaudeixo de lluir els meus tatuatges."
La Marta treballa a Barcelona,
on té el seu propi estudi i showroom. A més, des de l'agost de
2006, edita un espai de joieria contemporània que es diu 18kt i que s'ha
convertit en un punt de trobada de joiers de tot el món.