Des de petita que gaudia pintant, dibuixant, fent figures amb el fang i fins i tot, es podia passar tardes senceres fent braçalets de fils o plàstics. Va créixer en una família treballadora on el seu avi li ensenyava les meravelles del camp i de passejar pel bosc alhora que aprenia a arreglar un interruptor o unes sabates. "La meva mare - ens explica la Marta - tenia clar que per fer-me feliç només m'havia de donar un paper i un llapis o deixar que jugués amb la sorra fent pastetes. Amb només dos anys vaig fer un mural a una de les parets de casa amb plastidecors que fins no fa massa encara conservàvem!"

Les hores que no dedicava a l'estudi se les passava treballant al taller de fusteria del seu pare, fent joguines i mobles de fusta. Això li va facilitar les coses quan va decidir que volia estudiar joieria, ja tenia les mans curtides i sabia fer anar les llimes i les serres. Amb 18 anys es va instal·lar a Barcelona per estudiar Joieria a l'Escola Massana, on va descobrir el món dels metalls, la forja, la microfusió, les pedres, les galeries, i tot allò que envolta l'ofici de joier.

Fascinada per les pedres i la seva talla va decidir estudiar gemmologia per anar a aprendre Talla de Pedres a Alemanya. Encara que al final no es va moure de Barcelona, la Marta actualment entén l'alemany i és gemmòloga titulada per la UB i la FEEG.

Concep la joieria com a un objecte d'ornamentació del cos. "Una joia és allò que ens posem per tal de fer el nostre cos més bonic. Com qui es fa un tatuatge, es canvia el pentinat o es fa un piercing, jo em canvio les joies cada dia segons el meu estat d'ànim. M'agrada portar joies com també gaudeixo de lluir els meus tatuatges."

La Marta treballa a Barcelona, on té el seu propi estudi i showroom. A més, des de l'agost de 2006, edita un espai de joieria contemporània que es diu 18kt i que s'ha convertit en un punt de trobada de joiers de tot el món.