Arquitecta de formació i de
professió. Treballo en projectes d’espai públic i equipaments de ciutat. De fet, m’interessa la ciutat en les seves
múltiples vessants. He dissenyat alguns elements urbans i la joieria artesanal
és una de les meves passions. Fer un curs de Joieria Contemporània a l’Escola
Massana ha estat important per a descobrir i començar a treballar amb altres
materials.
El
meu projecte m.mans sorgeix de voler tenir, per a ús propi, una alternativa a
les joies de plata que utilitzo habitualment. Una alternativa, amb els tons i
colors que m’agraden i que lliguen amb els colors de la meva roba.
L’empenta
inicial em va fer descobrir el gust de la manipulació de materials diversos. El
procés pot començar trobant un material, un fil, una pasta, un cable. Segueix
amb la manipulació, descobrint el que es deixa fer, el que fa per ell mateix,
com reacciona a l’acció dels dits.
M’interessa
anar descobrint el potencial de cadascun dels materials, explorar-ne les
possibilitats, que les mans els coneguin i que ells retornin informació
.
Un
procés intuïtiu, que comença i s’acaba en un objecte que té un ús concret i
immediat. Un procés semblant al dels projectes arquitectònics però condensat en
temps, espai i cost.
Els
materials utilitzats fins ara han estat: corda de lli, cable d’acer, cinta de
paper o plàstica, resina polimèrica, tub de silicona o cautxú, volanderes
d’acer, coures, llautons i fil de plata.
La
manera de construir les peces és voluntàriament simple.
Els
materials utilitzen les seves característiques per encadellar-se uns amb els
altres i es construeixen aprofitant les seves possibilitats.