Arquitecta de formació i de professió. Treballo en projectes d’espai públic i equipaments de ciutat. De fet, m’interessa la ciutat en les seves múltiples vessants. He dissenyat alguns elements urbans i la joieria artesanal és una de les meves passions. Fer un curs de Joieria Contemporània a l’Escola Massana ha estat important per a descobrir i començar a treballar amb altres materials.

El meu projecte m.mans sorgeix de voler tenir, per a ús propi, una alternativa a les joies de plata que utilitzo habitualment. Una alternativa, amb els tons i colors que m’agraden i que lliguen amb els colors de la meva roba.

L’empenta inicial em va fer descobrir el gust de la manipulació de materials diversos. El procés pot començar trobant un material, un fil, una pasta, un cable. Segueix amb la manipulació, descobrint el que es deixa fer, el que fa per ell mateix, com reacciona a l’acció dels dits.

M’interessa anar descobrint el potencial de cadascun dels materials, explorar-ne les possibilitats, que les mans els coneguin i que ells retornin informació

.

Un procés intuïtiu, que comença i s’acaba en un objecte que té un ús concret i immediat. Un procés semblant al dels projectes arquitectònics però condensat en temps, espai i cost.

Els materials utilitzats fins ara han estat: corda de lli, cable d’acer, cinta de paper o plàstica, resina polimèrica, tub de silicona o cautxú, volanderes d’acer, coures, llautons i fil de plata.

La manera de construir les peces és voluntàriament simple.

Els materials utilitzen les seves característiques per encadellar-se uns amb els altres i es construeixen aprofitant les seves possibilitats.